© FRANCESC VERA CASAS. Tots els drets reservats.
Mirall endins, és un recull de moments en els quals l’autor «es troba» de manera casual i impensada. L’autoretrat, entés com a mirada interior, és a les antípodes del selfie banal i autocomplaent. Més aviat, implica una mirada autocrítica, un acte d’interpel·lació i perplexitat. El títol, manllevat d’un vers del llibre de Salvador Espriu Cançons de la roda del temps («mirall endins de l’aigua del meu somni»), es deu a què una gran part de les imatges recullen el reflex del fotògraf en miralls o superfícies brillants.
Mirall endins (Mirror Within) It is a collection of moments in which the author «finds himself» in a casual and unplanned way. Self-portraiture, understood as an inward gaze, is at the polar opposite of the banal, self-indulgent selfie.. Rather, it involves a self-critical look, an act of self-questioning and perplexity. The title, borrowed from a line in Salvador Espriu's book Cançons de la roda del temps («mirror within the water of my dream»), is due to the fact that many of the images capture the photographer's reflection in mirrors or shiny surfaces.